dilluns, 22 de desembre del 2014

Barcino-Barcelona: la ciutat romana

El passat 6 de novembre els alumnes de llatí de batxillerat vam fer una excursió a l’antiga ciutat romana de Barcelona. La sortida va començar a 3/4 de 8 del matí, quan vam agafar el bus que ens duria a Barcelona, acompanyats per professors i alumnes de l'institut de Torroella.
Un cop vam ser a Barcelona, els dos batxillerats ens vam separar en quatre grups, amb la intenció que els alumnes es relacionessin amb altres persones que formarien part del seu grup. Aquests grups eren guiats per tres noies de segon de batxillerat, voluntàries de diferents instituts de Barcelona o de l'àrea metropolitana que l’any anterior havien fet el recorregut. 
Cada grup començava per un lloc diferent i cada ruta durava aproximadament dues hores. El nostre grup va començar per la ruta “Muralles i aqüeductes”. El segon recorregut s'anomenava “Muralles”. A cada recorregut passàvem per diferents carrers. No només vam veure les restes que quedaven dels carrers de l’antiga Barcino, sinó que també vam anar a visitar dos museus, vam passar per la necròpolis, el fòrum, el temple...
En acabar la ruta, ens vam reunir tots els alumnes amb els professors, i a continuació vam poder anar a dinar. Vam poder disfrutar d’un passeig per Barcelona, havent dinat, i a l'hora establerta ens vam reunir tots (alumnes i professors) per agafar l’autobús que ens portaria a Figueres.
Va ser una excursió molt productiva. Els alumnes vam poder descobrir i aprendre molts aspectes de la ciutat romana de Barcelona, que mai havíem visitat.

Marta Gallego (2n BAT)

Pastors, dimonis i un arcàngel català

Tres quarts d'hora abans que comencés la representació d'Els Pastorets del Monturiol, divendres 19 de desembre a Sant Climent Sescebes, en Lluís Bosch i l'Ernest Pibernat ajudaven a col·locar dues fileres més de cadires, no fos cas, deien, que vinguessin en Sergi Belbel o en Josep Maria Flotats. Era molt bon senyal que tant un dels protagonistes principals com l'autor i director de l'obra tinguessin ganes de fer broma en aquell moment. 
Sense Belbel i sense Flotats, però amb un públic familiar i exigent, la representació va satisfer les millors expectatives. L'habilitat versificadora de l'Ernest havia produït, a partir de l'argumentari de Folch i Torres, un text en vers ple d'enginy. Sense aquest text Els Pastorets del Monturiol no haurien estat tan reeixits; sense aquest text i sense un bon nombre d'hores d'assaig, una direcció acurada, la bona voluntat de tots els actors i actrius, una perruqueria i un maquillatge superlatius, un calculat joc de llums, so i música...
Tant en Lluís Bosch (Rovelló) com l'Albert Masoliver (Lluquet) van estar magistrals en els seus papers protagonistes. L'Elisabet Sánchez (Satasnar) i en Rui Gomes (Lluciwert) en van ser els antagonistes perfectes. Les fúries, els pastors, els arcàngels... Tots els qui teníem un paper més o menys secundari vam ajudar a fer rutllar el text en la mesura de les nostres possibilitats.
L'any vinent hi haurem de tornar. Per aclamació teatral.


Arrenca el Consell Ciutadà d'Infants

El Consell Ciutadà d'Infants és una proposta feta per l'alcaldessa de Figueres, Marta Felip.
Dijous 4 de desembre els representants de les escoles i els instituts de Figueres que havíem estat escollits vam anar a l'Ajuntament per participar en l'acte de constitució del Consell. 
En aquella primera sessió ens van explicar en què consistia el Consell Ciutadà d'Infants; es tracta que tots els nens puguem fer arribar el nostre punt de vista en tot allò que té a veure amb la ciutat de Figueres, i que aquest punt de vista arribi als nostres regidors.
Crec que és una bona proposta, sobretot perquè els infants com jo tenim poques ocasions per expressar-nos. M'agradaria que hi hagués més iniciatives d'aquesta mena.

Raúl Blánquez Puig (1r ESO C)




Més informació: http://www.figueres.cat/cat/noticies/1043/primeres-passes-per-crear-el-consell-ciutada-d-infants-de-figueres.html

https://www.youtube.com/watch?v=T7aKgAhkVms

dimecres, 17 de desembre del 2014

Ciència a Figueres

Divendres 12 de desembre els alumnes de 4t d'ESO vam fer un treball organitzat pel departament de Ciències. Aquest projecte formava part de la programació de la Setmana de la Ciència, que es va escaure del 17 al 21 de novembre però es va haver de prorrogar per no fer-la coincidir amb les activitats del Comènius. 

Vam iniciar la sortida després de l'esbarjo, a 3/4 de 12. Els grups de 4t A i C vam fer un recorregut per Figueres amb diferents parades que tractaven sobre física i química, biologia i geologia. (Els de 4t B van fer el mateix recorregut a l'inrevés.) Ens vam organitzar en grups de tres persones. Cada grup tenia assignada una parada (Rambla, pastisseria, farmàcia, monument de Narcís Monturiol, antiga muralla, etc.) i havia de buscar informació a partir d'unes preguntes que ens va proporcionar la professora, Helena Bosch. 

Els membres del grup ens vam repartir aquestes preguntes i les vam exposar el dia del projecte. Entre les preguntes n'hi havia que es van poder resoldre mitjançant internet, però, en algunes parades, s'havia de fer una entrevista al propietari del local. Vam aprendre, per exemple, per què és important que els farmacèutics tinguin coneixements de química a l'hora de subministrar un medicament o que es fan servir colorants tant en l'elaboració de teixits com a la pastisseria. 

No només els alumnes vam participar en el projecte, sinó que també els professors ens van exposar dues parades. La primera de totes va ser al parc de bombers, just davant de l'institut, on Helena Bosch ens va explicar la importància dels àtoms; més endavant, a la Rambla, Sandra Carbonell ens va ensenyar a orientar-nos mitjançant formes naturals. Els alumnes vam aprendre a trobar el nord a partir d'un arbre tallat, de la posició del sol, dels estels... Aquesta exposició va finalitzar amb un experiment curiós en què amb una agulla, un tros de suro, un imant i un petit recipient d'aigua vam poder orientar-nos. 

Alumnes de 4t C / Fotos: Helena Bosch





divendres, 28 de novembre del 2014

Camins de calç

Dilluns 27 d'octubre els alumnes de 2n d'ESO vam realitzar la sortida Camins de calç, organitzada pel departament de Ciències. Els alumnes vam fer un recorregut pel massís del Montgrí, a la zona de Coma Llobera. Per fer aquest recorregut dos alumnes portaven un GPS i d'altres una guia. Uns grups feien el camí en un sentit i d'altres en direcció contrària, fins que en un punt es trobaven i aprofitaven per esmorzar i fer un descans.
Vam poder observar els usos de la roca calcària al llarg de la història. També es va posar de manifest la variació de la vegetació, les modificacions que ha produït l'home i la seva íntima relació amb la fauna.
Al llarg del camí vam poder diferenciar algunes marques del relleu fetes per la pluja i d'altres fetes pels humans, com ara les carrerades dels carruatges, els forns per fer calç o les barraques construïdes pels pagesos per descansar o guardar-hi les eines.

Tito Barba (2n ESO A)

dimecres, 26 de novembre del 2014

Núria Picas: "Quan tenia 10 anys ja anava a escalar a Montserrat"

Núria Picas ha participat a la tretzena edició de la Mostra Muntanya i Aventura de Figueres (lamostra.cat), on va oferir, el divendres 14 de novembre, una sessió per a instituts. Nascuda a Manresa el 2 de novembre de 1976, la seva vida sempre ha anat lligada a la natura i l’esport. El massís de Montserrat la va veure néixer i créixer com a esportista, i és aquí on va descobrir el món de la muntanya, passió que li van saber transmetre els seus pares des de ben petita. Amant de l’escalada i de l’alpinisme, va patir un greu accident d’escalada a Montserrat, on va caure d’una alçada considerable i es va trencar l’os astràgal del peu esquerre. Els metges li van dir que no podria tornar a córrer, però, tot i aquests pronòstics, la Núria de mica en mica va tornar a començar a córrer. Al cap d'un temps va començar a córrer les ultratrails.


A quina edat et vas començar a dedicar seriosament a les curses de muntanya? I a l’escalada?
Quan tenia 22 anys va ser quan la selecció catalana es va fixar en mi, però em vaig lesionar. No vaig començar a córrer seriosament fins als 32. A l’escalada, m'hi he dedicat des de ben petita. Quan tenia 10 anys ja anava a escalar a Montserrat, i és un esport que he anat practicant sempre.

T’estimes més entrenar amb altra gent o bé sola?
Hi ha dies de tot. Bàsicament m’agrada més amb gent, però hi ha dies que es difícil quedar amb algú o vols anar al teu ritme i he de sortir sola. Però estic a gust de totes dues maneres.

Com és que et vas incorporar al cos de bombers al 2007?
Era una il·lusió que tenia de petita. Tinc molts amics que són bombers. És una bona feina, amb un bon horari, i bé, una cosa va lligada amb l’altra: has d’estar fort físicament per fer la teva feina, i estar fort també va bé per a les curses de muntanya. És una feina que sempre havia tingut al cap i vaig preparar-me bé per entrar-hi.



Quina importància té la motivació? Com l’entrenes?
De vegades és difícil. Per sort m’agrada molt córrer curses de muntanya. M'entreno i m'hi esforço dia a dia perquè sé que el que estic fent té sentit. Si un dia no tinc massa ganes de sortir a córrer, miro de trobar noves motivacions. 

Explica'm alguna anècdota de la muntanya, alguna situació complicada que vas poder solucionar.
El passat mes d’agost vaig córrer la Buff epic trail, una cursa de 100 quilòmetres, i em van caure a sobre dues tempestes de llamps i trons. En aquell moment va ser desesperant, perquè no és habitual i dius "ostres, aviam si em caurà a mi a sobre". Em vaig posar al costat d'una roca i em vaig abrigar com vaig poder, i res, vaig esperar que caiguessin l’aiguat i tots els llamps, i aleshores vaig sortir d’allà i vaig continuar. Va ser una situació desagradable.


 Sergi Oliveras

dimarts, 25 de novembre del 2014

Canvi de marxa

Una cinquantena d'estudiants de Batxillerat de l'INS Monturiol van participar, juntament amb joves de 14 a 18 anys d'altres instituts, a Canvi de marxa, una activitat educativa fomentada per la Fundació Mutual de Conductors, el Servei Català de Trànsit i l’ajuntament de Figueres, amb l’objectiu de  conscienciar els joves sobre les causes i les conseqüències dels accidents de trànsit. 
La finalitat d’aquesta activitat consistia a alertar els joves del perill que comporta la conducció temerària i el consum d’alcohol i drogues. Es va presentar aquest tema a través d’una obra de teatre, enmig de la qual hi havia testimonis reals que explicaven històries totalment emotives que feien reflexionar als assistents. Els testimonis eren un policia municipal, que va haver de portar uns ferits a l’hospital, i malauradament el més petit dels afectats va deixar de respirar entre les seves mans; un bomber; un infermer del SEM; una víctima directa que va haver d'abandonar la seva vida quotidiana i meravellosa de guia de muntanya pel canvi radical que li va produir un caiguda amb bicicleta; i, finalment, una dona que va patir un accident devastador en el qual van morir una filla, el marit i els seus sogres. 

Xènia Prat




dilluns, 20 d’octubre del 2014

Ictinews: el bloc de la revista de l'INS Monturiol

El bloc que avui us presentem té un doble objectiu: d'una banda, deixar constància escrita de les activitats de l'institut, amb textos signats per alumnes i/o professors; de l'altra, canalitzar les inquietuds periodístiques i literàries dels membres de la comunitat educativa que vulguin proposar textos propis: ressenyes, cròniques, obra gràfica, literatura i tot el que s'escaigui.
A mitjan novembre constituirem un consell de redacció amb els alumnes i els professors que vulguin participar activament en aquest projecte. A començament de desembre, coincidint amb el pas del primer al segon trimestre, ja el tindrem plenament operatiu, amb un disseny definitiu i una proposta de seccions fixes. Els textos lliurats passaran un control de qualitat, tant pel que fa al contingut com pel que fa a la llengua, i es publicaran tan sols si tenen els mínims exigits. 
El mes de juny una selecció dels continguts del bloc es publicarà, juntament amb continguts nous, en el número 12 d'Ictinews.