Pastors, dimonis i un arcàngel català

Tres quarts d'hora abans que comencés la representació d'Els Pastorets del Monturiol, divendres 19 de desembre a Sant Climent Sescebes, en Lluís Bosch i l'Ernest Pibernat ajudaven a col·locar dues fileres més de cadires, no fos cas, deien, que vinguessin en Sergi Belbel o en Josep Maria Flotats. Era molt bon senyal que tant un dels protagonistes principals com l'autor i director de l'obra tinguessin ganes de fer broma en aquell moment. 
Sense Belbel i sense Flotats, però amb un públic familiar i exigent, la representació va satisfer les millors expectatives. L'habilitat versificadora de l'Ernest havia produït, a partir de l'argumentari de Folch i Torres, un text en vers ple d'enginy. Sense aquest text Els Pastorets del Monturiol no haurien estat tan reeixits; sense aquest text i sense un bon nombre d'hores d'assaig, una direcció acurada, la bona voluntat de tots els actors i actrius, una perruqueria i un maquillatge superlatius, un calculat joc de llums, so i música...
Tant en Lluís Bosch (Rovelló) com l'Albert Masoliver (Lluquet) van estar magistrals en els seus papers protagonistes. L'Elisabet Sánchez (Satasnar) i en Rui Gomes (Lluciwert) en van ser els antagonistes perfectes. Les fúries, els pastors, els arcàngels... Tots els qui teníem un paper més o menys secundari vam ajudar a fer rutllar el text en la mesura de les nostres possibilitats.
L'any vinent hi haurem de tornar. Per aclamació teatral.