dimecres, 16 de desembre del 2015

El franquisme quotidià

Els alumnes de 4t d'ESO han visitat aquest dimecres, 16 de desembre, la mostra sobre el franquisme i els primers temps de la transició democràtica (1939–1979) organitzada pel grup de treball Exili, Deportació i Holocaust de l’Alt Empordà. L'exposició romandrà oberta a la sala d’exposicions del Consell Comarcal fins al 30 de desembre i es pot visitar els dies laborables de nou del matí a dues del migdia. 
La mostra s’organitza a partir de diferents eixos temàtics: Organitzacions polítiques, Moviments culturals, Vida quotidiana, Educació, Moviments sindicals i populars i Religió. El grup de treball, el formen professors dels instituts Cendrassos, Monturiol, Muntaner i Olivar Gran de Figueres, Vilafant, El Pedró de l’Escala, Castelló d’Empúries, Cap Norfeu de Roses i La Jonquera.

+ info: http://www.emporda.info/fets-gent/2015/12/09/franquisme-sociologic-exposicio-muntada-alumnes/295145.html

dilluns, 14 de desembre del 2015

Josep Maria Bernils: un periodista amb molt d'ofici

Aquest matí els alumnes de l'optativa de revista han rebut la visita de Josep Maria Bernils, un reconegut periodista figuerenc. Bernils els ha explicat la seva trajectòria, que va començar fa més de 40 anys, quan era tot just un adolescent que avui faria 3r d'ESO, i ha transitat per la ràdio (Ràdio Popular), la televisió (director d'informatius de Televisió de Figueres) i, sobretot, la premsa escrita (Diari de Girona, L'Empordà, Hora Nova). Els alumnes han descobert com s'elaboraven els diaris dels anys setanta, amb unes eines ben diferents de les actuals, i han fet diverses preguntes sobre l'ofici que exerciten dues hores a la setmana.


El passat dilluns 14, a l'hora de l'optativa de revista, va visitar-nos un periodista professional amb una llarga trajectòria: Josep Maria Bernils. Bernils, que s'ha dedicat sobretot a la informació política d'àmbit comarcal, va començar la seva carrera el 1974 en una petita revista que no va anar més enllà dels quatre números. La seva activitat va començar a ser remunerada el 1979, quan encara no tenia els 20 anys; des de llavors, s'hi ha dedicat sempre. Va treballar, de molt jove, a Ràdio Popular. Després d’haver dirigit el setmanari Empordàva passar a TV Figueres com a cap d’informatius, però aviat va veure que aquell no era el seu món i va decidir tornar a la premsa escrita. Es va incorporar al setmanari Hora Nova, engrescat pel projecte de convertir la publicació en un bisetmanari (2005-2011). Actualment és cap de comunicació del Consell Comarcal de l’Alt Empordà i del Consell Comarcal del Pla de l’Estany. 
Per fer la feina de periodista, segons Bernils, no cal tenir per força una carrera universitària. És, sobretot, un ofici. Bernils no va acabar els estudis universitaris de periodisme perquè, de fet, "tenia massa feina". 
Als anys 70, a Figueres, només hi havia dos o tres periodistes professionals. Els fotògrafs havien de revelar les fotos a la cambra fosca. Els redactors escrivien a màquina, i un linotipista passava els textos impresos amb la linotípia, que era la màquina que utilitzaven per imprimir els textos, fins i tot, a vegades, lletra per lletra.
El periodista figuerenc explica que, quan treballava al Diari de Girona, els textos que s'escrivien a última hora els havien de dur a Girona amb cotxe, ja que no els podien passar per internet, com es fa actualment.
Bernils va estar diverses vegades amb el pintor i escultor Salvador Dalí, i ens ha explicat que està especialment orgullós que Anna Maria Dalí li hagués concedit la seva última entrevista, ja que era una persona que no solia fer-ne. Gràcies a aquest text va guanyar el premi de periodisme Carles Rahola.
Un periodista, segons Bernils, té una responsabilitat molt gran amb la societat i no ha de trair-la mai.

Cindy Gómez

Una sortida dedicada a l'acústica i a la fotografia avantguardista

El passat dijous 10 de desembre, els alumnes de 4t d'ESO vam anar d'excursió al Caixa Fòrum de Girona. Ens vam dividir en dos grups per poder realitzar les dues activitats que vam anar a fer: veure una exposició sobre un període de la carrera del fotògraf Gabriel Casas i una petita presentació, amb explicació i experiments, sobre el tema del so i l'acústica.

L'exposició sobre Gabriel Casas incloïa 150 fotografies fetes en un període de deu anys (1929-1939) a Barcelona. Gabriel Casas va ser un fotògraf pioner en el seu camp, ja que se'l considera un dels primers fotògrafs avantguardistes. Va dur a terme diverses tècniques de fotografia que aleshores no eren gaire comunes (picats, contrapicats, diagonals...). Va treballar per a diaris i revistes, va fer reportatges sobre esport i tot el tipus de fotografia que li encarregaven. Això sí, sempre enfocat des del seu punt de vista innovador i modern.
L'activitat de so i acústica va ser dinàmica i entretinguda. Vam anar intercalant l'explicació amb experiments que demostraven tot el que ens anaven explicant. 
Per acabar, vam tenir mitja hora lliure per anar a fer un volt per Girona, i després vam dirigir-nos cap a l'autocar per tornar a l'institut.

Carme Nolla Ollé (4t ESO)



dijous, 10 de desembre del 2015

Un bloc ple d'art

La professora de Visual i Plàstica de 3r d'ESO, la Dana Carrillo, ha creat un bloc digital (blocd3.blogspot.com.es) perquè els alumnes puguin complementar les explicacions de classe.
Ara estem treballant el tema de la composició, l'equilibri i el desequilibri. Alguns dels temes anteriors, que es poden veure en el bloc, són la taca, el disseny de vitralls, el cercle cromàtic, el fotomuntatge, el punt, la línia o les postals de l'antiga Grècia i l'art romànic. El bloc també conté treballs dels alumnes. 


Omaima Regrag

Científics per una setmana

Al nostre institut, com cada any, hem celebrat la Setmana de la ciència, amb diferents activitats relacionades amb la llum i els sols. Aquest any ha tingut lloc del 16 al 20 de novembre, i s'hi han afegit dos dies més, el 2 i el 4 de desembre.
Els alumnes de primer van visitar l'estació metereològica de Figueres.
Els de segon, en canvi, van rebre una conferència sobre la contaminació lumínica, a càrrec de Pere Horts.
Alguns alumnes de tercer van exposar un treball sobre una malaltia als nois i noies de segon de batxillerat, amb el propòsit d'aprofundir els coneixements sobre les malalties més comunes: càncer de pulmó, càncer de mama, anorèxia, etc.
Els estudiants de quart d'ESO van escoltar una conferència sobre el manteniment dels sols i la custòdia agrària, a càrrec de la IAEDEN.
Finalment, divendres 4 de desembre es va fer la Fira de la ciència, una exposició científica al pati. Alguns alumnes de l'ESO i Batxillerat van fer i explicar diferents experiments als nens i nenes de les escoles Salvador Dalí i Josep Pallach i a la resta d'alumnes del nostre institut.

Cindy Gómez 

dissabte, 5 de desembre del 2015

Primera sessió dels Regals de lectura

Aquesta setmana s'ha fet la primera de les quatre sessions dels Regals de lectura programades al llarg del curs. La vintena d'alumnes que participen en aquest projecte col·laboratiu de lectura en veu alta, de 3r i 4t ESO, han llegit contes a la mainada de cicle mitjà i cicle superior de les escoles Anicet de Pagès, Salvador Dalí i Josep Pallach. 
En aquest àlbum de fotos podeu veure un recull d'imatges de les sessions de lectura de l'Anicet de Pagès. Els alumnes que duen túnica i turbant hi van llegir la història del rei Mides.

dijous, 3 de desembre del 2015

Tres recomanacions: llibre, pel·lícula i sèrie de televisió (III)

La recomanació literària d'aquest mes és Jo Claudi, escrit per Robert Graves. El llibre va ser un best seller i es pot considerar un clàssic de la literatura. Aquesta obra es centra en Tiberi Claudi, el primer emperador romà nascut fora de la península Itàlica, que fou estimat pel seu poble i un dels homes més poderosos del món. La pel·lícula d’aquest mes és Un dels nostres, dirigida per Martin Scorsese i protagonitzada per Robert de Niro, Joe Pesci, que va guanyar l’Òscar al millor actor, i Ray Liotta. És un clàssic cinematogràfic ambientat en la màfia del segle XX. I, per acabar, una sèrie que hauríeu de veure és Home en el Castell, la sèrie basada en la novel·la de Philip K. Dick que va guanyar el premi Hugo el 1963. La sèrie transcorre 15 anys després que Alemanya i Japó han conquerit els Estats Units, el final alternatiu a la Segona Guerra Mundial.

Dani Blanco i Pep Barba


Fem ciència

Al nostre institut, com cada any, celebrem la Setmana de la ciència, amb diferents activitats relacionades amb la llum i els sòls. Aquest any, s'ha celebrat del 16 al 20 de novembre, i s'hi han afegit dos dies més.
Els alumnes de primer van visitar l'estació meteorològica de Figueres.
Els de segon, en canvi, van rebre una conferència sobre la contaminació lumínica, a càrrec de Pere Horts.
Alguns alumnes de tercer van exposar un treball sobre una malaltia als nois i noies de segon de batxillerat, amb el propòsit d'aprofundir els coneixements sobre les malalties més comunes: el càncer de pulmó, el càncer de mama, l'anorèxia, etc.
Els estudiants de quart d'ESO van anar a escoltar una conferència sobre el manteniment dels sòls i la custòdia agrària, a càrrec de la IAEDEN.
Finalment, demà divendres es farà una exposició científica al pati, on alguns alumnes de l'ESO i Batxillerat faran i explicaran diferents experiments als nens i nenes de l'escola Salvador Dalí.

Cindy Gómez

El cicle de periodisme professional continua amb Josep Maria Bernils.

El cicle de periodisme professional figuerenc a l’institut continua. Anteriorment ens va visitar l'Anna Teixidor, periodista de TV3 i directora de diferents documentals, com ara “Salt, assaig de convivència”, “Ivie Okundaye, una dona de carretera”, “A la recerca del paradís”, “Somnis atrapats” i “Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava”, entre d'altres.
Aquest cop ens visitarà Josep Maria Bernils (Figueres, 1960). Bernils és un periodista amb una llarga trajectòria dins del món de la premsa, la ràdio i la televisió comarcals. Ha rebut, entre altres, els premis Avui de Premsa Comarcal i el Carles Rahola. Actualment és el cap del Gabinet de Comunicació del Consell Comarcal de l'Alt Empordà i coŀlabora en diversos mitjans.
Bernils ens explicarà la seva experiència com a periodista, a través de textos i imatges.

Tito Barba

Torna la quina al Monturiol

El diumenge 13 de desembre s'organitzarà una quina per recaptar diners per a l'intercanvi dels alumnes de 1 de Batxillerat del nostre institut amb els de Grosseto (Itàlia). La quina, l'han organitzat l'AMPA, la direcció, un grup de professors i els alumnes de batxillerat.
Aquesta quina es realitzarà al gimnàs a les cinc de la tarda. Hi haurà tres premis, que seran un premi estrella i dos lots de productes de nadal.
Abans de començar hi haurà una actuació de l'escola de dansa ART & DANCE (http://www.artdance.cat). Després d'aquest espectacle hi haurà una rifa especial on es podrà guanyar un producte electrònic. Els alumnes de batxillerat organitzaran uns jocs d'entreteniment (un total de vuit) per als participants més joves. Podrem trobar un servei de bar amb entrepans, begudes, etc.
Fa molts anys que no s'organitzava una quina a l'institut. Aquesta s'organitza per subvencionar l'intercanvi i l'AMPA es compromet a subvencionar viatges i excursions de fi de curs, si aquesta quina va bé. 

Paola Caporale i Sara Cayuela

dilluns, 30 de novembre del 2015

Fracàs escolar, fracàs social

Milers d'estudiants a Catalunya i Espanya s'enfronten al problema del fracàs escolar, que afecta un terç dels joves que es troben en edat de completar els seus estudis obligatoris. Aquesta xifra no ha canviat substancialment des de 1995 i se situa, segons les últimes estimacions, en el 29% dels alumnes, el doble que la mitjana europea.
Encara que normalment s'entén per fracàs escolar la impossibilitat d'aconseguit el títol màxim d'educació obligatòria, actualment el de graduat en ESO, entenem que l'abandonament escolar és el fet d'un procés de desafecció i desvinculació progressiu de l'alumne amb l'entorn escolar que pot tenir els seus orígens en causes diverses. Una anàlisi de les dades del Ministeri d'Educació espanyol, així com d'altres estudis recents que han abordat el problema del fracàs escolar, permet saber que comença en l'educació primària: als 10 anys, un de cada deu nens no està en el curs que li correspon per edat, cosa que marcarà la resta del seu itinerari educatiu.
Opino que aquest problema entre els estudiants es deu a la societat en què vivim avui dia. Els joves són fàcilment influenciables, i és precisament això el que s'ha d'intentar canviar. Sovint, alguns nois entren al món de les drogues o de l'alcohol perquè es senten aïllats de la resta de companys. Intenten incloure's al grup de la manera equivocada.
Per altra banda, hi ha el tema econòmic i la crisi a l'Estat espanyol. Moltes famílies no poden pagar la despesa de material d'alguns centres, i alguns joves han de deixar els estudis per posar-se a treballar i així ajudar la família.
Alguns joves segueixen sense poder estudiar degut al pèssim estat de l'economia del país, o, senzillament, per descarrilament en els estudis.

Cindy Gómez

Tots i totes contra la violència de gènere

El nostre institut s'ha afegit a la iniciativa HUG (abraçada). Dimecres 25 de novembre es van anar regalant abraçades durant 45 minuts al pati del centre. Era un dia important: el dia mundial contra la violència envers les dones. L'institut també hi va participar des del hashtag de twiter 

Chaimaa Mellassou





diumenge, 29 de novembre del 2015

Quina quina!

Diumenge 13 de desembre, a partir de les cinc de la tarda, l'INS Monturiol acollirà una quina plena de sorpreses. La recaptació servirà per eixugar les despeses del viatge d'intercanvi a Grosseto (Toscana, Itàlia) que faran una colla d'alumnes de Batxillerat el mes de febrer del 2016. Això a banda, es farà una aportació a La Marató de TV3, que enguany donarà visibilitat a les dues malalties metabòliques més esteses a Catalunya: la diabetis i l'obesitat. 
El cartell de la quina, alegre i colorista, és de Jordi Godó Bravo. Aviat l'entrevistarem a Ictinews.


Posa't a prova amb La guerra de les galàxies

En Pep Barba i en Dani Blanco han preparat aquest qüestionari per avaluar la vostra familiaritat amb la saga Star Wars. El dia 18 de desembre s'estrena el setè lliurament de la saga: The Force Awakens.

dijous, 26 de novembre del 2015

Uns quinze anys ideals

La festa de quinze anys, també anomenada en ocasions Fiesta quinceañera, és un esdeveniment en el qual una noia és presentada a la societat. Aquesta festa pot tenir orientació religiosa, normalment catòlica, o laica. Aquesta festivitat és comuna a l'Amèrica Llatina. La paraula quinceañera fa referència a la protagonista, que fa 15 anys i es converteix en una dona.
Aquesta festa sol fer-se en un local de lloguer, i es convida a familiars i amics de la noia. La vestimenta ha de destacar: a la noia que fa anys normalment la vesteixen com una princesa, i els convidats, tant nois com noies, han de vestir de gala. Dins la festa, es fan dos balls diferents. El primer, i més important, és el vals, i el segon és lliure d'escollir, però ha de ser d'origen llatinoamericà.
Els menjars poden servir-se freds o calents i poden anar amb diferents varietats  d'amanides, bocates, canapès... Els convidats es poden servir ells mateixos. El plat principal de la nit haurà de tenir un tipus de carn i anar acompanyat per una guarnició: llom de porc, talls de carn i formatge, pastes amb salsa blanca o mixta, etc.
Les begudes poden ser alcohòliques, batuts de diferents colors o sucs naturals. Han de ser refrescants i dolces. No sempre es poden consumir begudes alcohòliques, ja que sol haver-hi molts menors d'edat. També hi ha barra lliure en el mateix local, però és un servei que cadascú ha de pagar amb els seus diners.

Claudia Salas Roca: "Em vaig sentir com una princesa"

Quant de temps fa que vas celebrar el teu quinzè aniversari?
El vaig celebrar l'any 1992.

On va ser?
A casa de la meva àvia, a Santa Cruz (Bolívia), perquè tenim un pati molt gran i allà es podia celebrar tranquil·lament. Hi cabien tots els convidats.

Com et vas sentir?
Els dies abans de la festa estava molt nerviosa perquè tot sortís bé. Un cop a la festa, estava més tranquil·la i m'ho vaig passar molt bé.

Com era el teu vestit?
Era com el de una princesa, de color blanc i amb un llaç al mig. Em vaig sentir com una princesa.

Què hi havia de menjar?
Hi havia un pastís enorme, que era de nata amb xocolata. A part d'això, hi havia una taula gran, on hi havia tota mena de menjars típics del país, i també begudes.

T'agradaria tornar a repetir aquesta experiència?
M'encantaria, i crec que les nenes d'aquí haurien de provar-ho. És molt bonic i això només passa una vegada a la vida.  



Nicole Ramírez: "Aquesta experiència només es pot viure una vegada a la vida"

Nicole Ramírez és d'origen dominicà i estudia 3r d'ESO a l'INS Monturiol. És la noia que ens ha respost aquestes preguntes referents als seus 15 anys.

Quant de temps fa que vas celebrar el teu quinzè aniversari?
Fa un any.

On va ser?
En un local d'origen brasiler, a Figueres.

Com et vas sentir?
Em vaig sentir molt bé, perque els 15 anys són unics i és molt especial per a les noies.

Com era el teu vestit?
Eren dos vestits. El primer era llarg i de color vermell i el segon vestit era curt i de color blanc, com el d'una princesa.

Què hi havia de menjar?
Era una varietat de menjar, com un pica-pica.

T'agradaria tornar a repetir aquesta experiència?
Sí, perquè només es pot viure una vegada a la vida. I per a les noies és molt important, perquè és quan es fa el canvi de noia a dona

Jhonathan Soliz i Wilher Barros

dilluns, 23 de novembre del 2015

Lliçó de periodisme professional a l'INS Monturiol

Els alumnes de l'optativa de revista han rebut avui la visita d'Anna Teixidor, periodista figuerenca que treballa a TV3, a la secció de Societat. Teixidor (1978) els ha explicat breument la seva trajectòria professional, que va arrencar a TV Figueres quan era una adolescent i va passar, abans d'arribar a la televisió pública catalana, per diversos mitjans escrits i audiovisuals, entre els quals l'última corresponsalia a Girona d'Antena 3.
Teixidor ha projectat als alumnes quatre mostres de la seva feina i els ha demanat que reflexionessin sobre el que havien vist. Hi ha hagut un interessat intercanvi d'idees sobre temes tan contundents com la mort d'Ivie Okundaye, víctima del tràfic de persones, la presència d'estudiants catalans d'origen gambià a les madrasses, el casament forçós d'una adolescent de setze anys i l'enrolament a l'exèrcit islàmic d'un jove nascut a Catalunya.
Aviat publicarem l'entrevista que ha fet Tito Barba a la periodista figuerenca. 


divendres, 20 de novembre del 2015

Sempre hi ha llum al final del túnel

Divendres 13 de novembre, dins la Mostra Muntanya i Aventura de Figueres (http://lamostra.cat/), els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat van assistir a la xerrada de l'alpinista Edu Marín. Anna Martín, alumna de 4t B, n'ha escrit aquesta crònica.

Fotos i composició: Xavi Cuadrado

Des dels dotze anys l'Edu Marín ha fet escalada i alpinisme amb el seu pare, que amb 63 anys segueix fent allò que més li agrada en el món i té l'orgull de poder gaudir-ho amb el seu fill.
L'afició per aquest tipus d'esport la hi transmetre el seu pare, però l'Edu va començar a fer-ne perquè de petit tenia sobrepès i els seus companys se'n reien. Quan a prop de casa seva van posar un local on feien classes d'alpinisme, ho va anar a provar i li va agradar molt. A més, va aconseguir reduir el seu pes.
L'Edu s'ha lesionat en diferents ocasions un tendó de la mà dreta, i l'última vegada que li va passar se li va trencar completament el tendó. El fet va ser un cop molt dur per a l'Edu, ja que li va passar durant una competició per a la qual portava preparant-se molt de temps i en la qual estava obtenint bones puntuacions.
El van haver d'operar: li van treure un fragment d'un tendó del canell que no és dels més importants i l'hi van posar al dit. L'Edu va estar setmanes fent una recuperació molt dura i visitant el seu metge, el doctor Milll, que, segons l'Edu, és el millor en el seu camp.
Durant les setmanes que no va poder fer alpinisme, bicicleta, conduir, anar amb moto i qualsevol activitat amb la qual hagués de fer força amb la mà, ho va passar molt malament perquè sentia que li faltava alguna cosa, que no era ell mateix. Es va començar a sentir inútil i va entrar en una etapa molt trista.
Els seus familiars li van donar suport i el van ajudar a seguir endavant, a no llençar la tovallola, i això va suposar una gran ajuda per a l'Edu, que va seguir lluitant per poder tornar a ser qui era.
Actualment, l'Edu torna a fer alpinisme i escalada amb el seu pare, i ja s'ha recuperat totalment d'aquell ensurt del 2009, a causa del qual gairebé no pot tornar a fer mai més l'esport que l'apassiona.
L'Edu és un gran exemple de superació i de lluitar pel que més t'agrada: "Si treballes fent allò que més t'agrada, no et donarà la sensació que estàs treballant", diu sempre.

Anna Martín

dijous, 19 de novembre del 2015

Un dissabte de sang i fetge

Set mesos. Són set mesos en què un grup de persones, en concret l'Associació de Joves Vilamallenks, han acumulat hores i hores de treball. Set mesos de riallades i set mesos de nervis. Tots els esforços tenen la seva recompensa, i el passat dissabte 7 de novembre va ser un dissabte terrorífic.Tots els joves es van posar en el seu paper i van actuar magníficament.
El Pavelló del pànic va obrir les portes a 2/4 de 9 del vespre, i hi va haver diferents activitats durant la nit, com ara un espectacle de l'acadèmia de dansa Dance Me i l'actuació d'un grup jove de guitarristes.
L'entrada tenia un preu de 2,5 euros. Lentilles, ferides, sang, vestuari, maquillatge, perruqueria i uns joves amb ganes d'espantar i passar-s'ho molt bé van caracteritzar el túnel del terror. Algunes persones van sortir, fins i tot, plorant de por.
També hi havia servei de bar, i molts flaixos intentant captar una imatge terrorífica.

Cindy Gómez


Anna Teixidor, periodista de TV3, ens visitarà el proper dilluns

Anna Teixidor és una periodista figuerenca que treballa a TV3. Sol treballar com a corresponsal, però ha dirigit uns quants reportatges i documentals, com ara “Salt, assaig de convivència”, “Ivie Okundaye, una dona de carretera”, “A la recerca del paradís”, “Somnis atrapats” i “Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava”, entre d'altres. S’ha especialitzat en camps difícils i delicats, com ara la immigració, els refugiats o el terrorisme islàmic.
Teixidor vindrà a explicar-nos com és la feina de periodista, a quin camp es dedica, com va començar, i el més important: a contestar les preguntes dels alumnes.
La periodista visitarà els alumnes de l’optativa de revista el dilluns 23 de novembre. En principi Teixidor havia de venir el dilluns dia 16 de novembre, però degut als atemptats de París no ho va poder fer perquè va haver de desplaçar-se a Barcelona per cobrir aquesta informació.  
En aquest vídeo podeu seguir una intervenció d'Anna Teixidor al programa Els matins de TV3:


Aquest enllaç correspon a una de les notícies que ha signat Teixidor al TN de TV3:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/mares-que-han-perdut-els-seus-fills-pel-trafic-de-menors-a-melilla/video/5536137/

Tito Barba

dimecres, 18 de novembre del 2015

Aviat regalarem lectures

Aquest dimecres 18 de novembre, a la tarda, s'ha fet la reunió inicial amb els alumnes inscrits al projecte Regals de lectura, tots ells de 3r i 4t ESO. Entre els mesos de desembre i maig, les parelles formades per aquests alumnes duran a terme quatre sessions de lectura a les escoles Salvador Dalí i Anicet de Pagès (de 3r a 6è), tal com es va fer el curs passat. Enguany s'hi afegeix l'escola Josep Pallach (5è i 6è). 


IAEDEN-Salvem l'Empordà: ecologisme i compromís

Els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat van assistir, dimarts 17 de novembre, a una xerrada divulgativa sobre les activitats d'IAEDEN-Salvem l'Empordà. Fundada el 1980, IAEDEN (sigla de la Institució Altempordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura) és la segona entitat ecologista més antiga de Catalunya i ha estat des del primer dia el pulmó del conservacionisme i l'ecologisme a la comarca. L'any 2002 IAEDEN va impulsar la Plataforma Salvem l'Empordà, que defensa un model territorial respectuós amb l'entorn natural. El 2010 l'entitat ecologista i la plataforma es van fusionar.

A la primera part de la xerrada es va parlar dels diferents àmbits de treball d'IAEDEN-Salvem l'Empordà: el Grup tècnic-legal, el Grup d'activitats, el Grup d'energia, l'educació ambiental, el Centre de Fauna dels Aiguamolls, Mas Margall i el Grup d'acció directa. La segona part va estar íntegrament dedicada a difondre la Custòdia agrària, un projecte que fa possibles les pràctiques agràries sostenibles a partir d'acords entre finques privades i l'entitat ecologista.





dilluns, 9 de novembre del 2015

Tres recomanacions: llibre, pel·lícula i sèrie de televisió (II)

Aquest mes us recomanem la lectura de Fundación, d'Isaac Asimov, la pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco i la sèrie de televisió Gotham.
Fundación és el primer dels tres llibres de la trilogia de les Fundacions d’Asimov. El llibre explica inicialment la creació d’una fundació amb la finalitat de preservar tots els coneixements en una enciclopèdia galàctica.
Cada una de les cinc parts del llibre és un relat autònom amb uns capítols i personatges determinats units per un tret comú: la fundació. Un llibre per als amants de la ciència-ficció.
Alguien voló sobre el nido del cuco és una pel·lícula dirigida per Milos Forman i protagonitzada per Jack Nicholson, que va ser premiat amb l’òscar al millor actor. La pel·lícula relata la reclusió de Randle McMurphy, un delinqüent, en un hospital psiquiàtric.
Gotham és la història de la ciutat de Gotham abans de l’aparició de Batman, l’heroi creat per DC Comics.
Ens centrem en el detectiu James Gordon de la policia de Gotham, amb l’aparició de personatges famosos dels còmics de Batman: el Pingüí, Enigma, Catwoman, Harvey Dent, Bruce Wayne i el seu majordom Alfred Pennyworth, i, finalment, el futur comissari Gordon.



Pep Barba i Dani Blanco

dijous, 5 de novembre del 2015

Mireia Roura: "Em vaig prometre ajudar els meus alumnes de la manera que m’hauria agradat que m’ajudessin a mi"

Com ja sabeu, cada any s'incorporen nous alumnes a l'institut, però, com viuen ells el canvi? Passar de nen a adolescent no és fàcil, això ja se sap, però què en pensen ells, de tot això? I els tutors? En aquesta entrevista, la Mireia Roura, una de les tutores de 1r d'ESO, ens donarà el seu punt de vista.

Veus els alumnes amb ganes d'estudiar?
Depèn. A segon d’ESO a alguns alumnes els comencen a baixar el rendiment i les notes. No està malament, de fet, és molt comú. Això sí, han de saber remuntar després.

Què és més difícil, treballar amb nois i noies  més petits o més grans?
Depèn, també. Amb els alumnes de primer curs s’ha de ser més insistent, tenen una innocència molt peculiar, que es perd a segon i després, vulguin o no, la tornen a recuperar, però això varia una mica.

Quin nivell cultural creus que han de tenir amb la seva edat?
Més que un nivell cultural, és el tema d’hàbits d’estudi. La majoria de nois i noies han d’agafar l’hàbit d’estudiar a casa, amb antelació, no deixar-ho tot en l’últim moment. Aquest és un tema en què jo personalment sóc molt insistent.

El tenen, aquest nivell?
Normalment sí, però, com en tot, n’hi ha excepcions. Els alumnes que són constants i que tenen l’hàbit d’estudiar una mica, sí. Els altres, lamentablement, no.

Quina és la teva opinió sobre els alumnes en general?
Jo sempre he dit que als meus alumnes els ajudaré en tot el que pugui. Jo també he sigut alumna i en el seu dia em vaig prometre ajudar els meus alumnes de la manera que m’hauria agradat que m’ajudessin a mi.

Creus que haurien d’augmentar les hores de lectura i escriptura?
Sí, definitivament. Hi ha molta diferència entre un alumne que llegeix o escriu pel seu propi gust i un que no. La veritat es que sí, sí que ho crec.

Veus els alumnes còmodes amb les instal·lacions?
En general crec que sí.

Quins consells donaries a un noi/noia que acaba d'entrar a l'institut?
Que sigui ell mateix i no es deixi emportar pel què diran. És molt important ser tu mateix i no deixar-te influenciar per cap persona.

Veus els alumnes amb la mentalitat que haurien de tenir a partir de primer d'ESO?
Sí, encara que hi ha excepcions, com abans, ha, ha, ha. Fins i tot crec que són molt més madurs que alguns alumnes més grans pel que fa a l'estudi i a les responsabilitats, És molt reconfortable veure un alumne que s’esforça per aprovar una matèria, i molt bonic veure que, a més, es diverteixen mentre aprenen.

Què recomanes a un alumne problemàtic?
Per a mi no hi ha alumnes problemàtics, hi ha alumnes amb problemes. Darrere de la capa de durs que ells mateixos creen, s’hi amaguen alumnes humils i dèbils, tot el contrari al que intenten demostrar.

Què en penses sobre el bullying?
Crec que s’utilitza aquesta paraula amb massa llibertat. El bullying en l’etapa de la preadolescència és molt dur. Jo no he tingut cap alumne que l’hagi patit, però sempre s’ha d’estar alerta. 

Cindy Gómez

Miquel Turró, exdirector de l'INS Monturiol: "Les poques classes que feia eren el meu refugi"

El curs 2014-2015, Miquel Turró va tancar una llarga etapa com a director de l'INS Monturiol. En aquesta entrevista fa balanç de la seva feina al capdavant del centre. 

Quant de temps portaves com a director?
Portava com director nou anys.

És difícil ser director d'un institut?
No és difícil, és complex, perquè un institut és com una comunitat amb gent que tenen idees diferents.

Quins són els records més positius i més negatius que has tingut com a director?
Els moments positius són el fet d'haver pogut ajudar aquest institut, haver creat un bon ambient, haver mantingut una bona relació entre el professorat i l'alumnat. I els records negatius, la dificultat d'entendre el comportament de l'alumnat.

Quan eres director trobaves a faltar les classes?
Sí. Les poques classes que feia eren el meu refugi perquè ningú no venia a interrompre'm.

Quines assignatures ensenyes?
De fet, a l'institut sóc titular de FOL. És un món transversal de formació professional, i ensenyo economia de l'empresa a batxillerat.

Creus que els teus alumnes han anat millorant durant aquests anys?
Sí, perquè cada any van millorant.

El nou equip directiu t'ha demanat un cop de mà? Per a què?
Sí, per donar-los consells.

Quina diferència notes entre els alumnes de batxillerat i els alumnes de cicles?
Els alumnes de batxillerat han triat aquest curs, i diguem que per als del cicles és més avorrit.

Creus que la Sandra Carbonell, la nova directora, aportarà noves coses a l'institut? Per què?
Sí, estic convençut que aportarà un nou aire a l'institut .

Trobaràs a faltar l'institut l'any que ve?
El trobaré a faltar perquè em vaig acostumar a la rutina i cada dia tenia alguna cosa per fer. Ara serà una mica difícil. 

Paola Caporale i Sara Cayuela

dimecres, 4 de novembre del 2015

De Colera a Llançà, pel camí de ronda


Divendres 30 d'octubre vam fer una sortida, dins el currículum d'Educació Física, amb els nens de 1r d'ESO de l'INS Narcís Monturiol per conèixer i gaudir de l'entorn, la natura, la costa, el mar i el camí de ronda de Colera a Llançà. 


Vam tenir un dia increïble. Vam sortir de la platja de Colera/port esportiu de Colera i, després de travessar el seu vistós pont groc, ens vam enfilar, com les cabres, fins a la muntanya dels Canons, des d'on ens vam dirigir cap a la Punta del Frare i l'Illa Grossa per arribar a la cala de la casa de la família Suqué/Mateu. Tot grimpant per les roques, vam arribar a la platja de Garbet, on vam parar a esmorzar. Havent esmorzat vam reprendre la marxa fins a trobar la platja del Borró/les Assutzenes i vam passar per damunt de la cala nudista de la Punta del Borró, situada a l'increïble paratge naturista del Cap Ras. Vorejant la costa vam trobar la preciosa Cala dels Brams, i de seguida vam ser a la platja de Canyelles, des d'on vam pujar a la carretera per tornar a baixar a la platja de Grifeu. Hi vam descansar una estoneta per tornar a caminar, seguint la carretera, fins al port de Llançà. 


Una sortida molt recomanable per fer amb nens. És divertida i fàcil. La distància és de set quilòmetres, té una durada de tres hores i un desnivell de només 250 metres. Els alumnes van disfrutar molt i van patir poc en un dia ideal.

Xavi Cuadrado (professor d'educació física)

dijous, 29 d’octubre del 2015

Pau Carballo: "Em vaig sentir com a casa"

Cinc nois de 4t ESO i tres de 2n de Batxillerat han realitzat un viatge a Letònia, acompanyats de dos professors, i hi han après una mica la seva forma de viure i altres conceptes, com per exemple la seva gastronomia i la seva cultura. Hem entrevistat un dels alumnes de 4t, Pau Carballo. 

Els alumnes de 4t ESO i 2n de Batxillerat que van viatjar a Letònia.


Com ha anat el viatge?
Molt bé! Ha sigut realment una gran experiència.

Què heu fet, tant a l'institut com fora de l'institut?
Vam fer moltes activitats, com anar amb bobsleigh, amb telefèric...

Quins pobles o ciutats heu conegut a part de la capital? 
Nosaltres estàvem a Gulbenc, un poble, i només vam poder visitar la capital, Riga.

Com us han acollit?
Molt bé, em vaig sentir com a casa.

Com valores aquest viatge? T'agradaria tornar? Per què?
És una experiència fantàstica perquè coneixes gent d'altres països i els seus costums. Sí.

Sabeu quin esport és més important a Letònia?
El bobsleigh, un esport d'hivern que consisteix a tripular un trineu per una superfície de glaç semicilíndrica. Han guanyat moltes medalles olímpiques.

Hi ha molta població, a Letònia?
No gaire, hi ha molta emigració cap al sud d'Europa.

Com és el clima?
Molt fred.

Jhonathan Soliz i Wilher Barros

dijous, 22 d’octubre del 2015

Rosa Abulí: “Hi ha de tot. Jo crec que s’ha d'estimar els alumnes per bones persones, a vegades no tot és treure deus”

Entrevistem la Rosa Abulí, una de les professores de cicles formatius de perruqueria i estètica, que viu a Sant Climent Sescebes. En aquesta entrevista ens explicarà diferents aspectes de la seva feina.


Quants anys fa que treballes com a professora de cicles formatius de perruqueria?
Fa gairebé 15 anys.

T’agrada la teva feina? La canviaries per alguna altra professió?
Sí, m’agrada molt la meva feina. No la canviaria per cap altra professió.

Els teus alumnes són bons alumnes?
Hi ha de tot. Jo crec que s’ha d'estimar els alumnes per bones persones, a vegades no tot és treure deus.

Per a tu et suposa una despesa de gasolina anar cada dia de Sant Climent a Figueres i després tornar a pujar a Sant Climent?
És benzina i temps. Amb el primer pati de 30 minuts en faig prou per anar de Figueres a Sant Climent i tornar.

Per què vas agafar els cicles formatius de Perruqueria?
Abans de ser professora, era l'ofici en què jo volia treballar de gran. També volia ensenyar i transmetre; no és el mateix ensenyar sense transmetre.

De petita ja t’agradava la perruqueria?
Sí. Als set anys ja treballava els dissabtes en una perruqueria en la qual em pagaven 14 pessetes, que equival a 10 cèntims d’euro.

Què destaques del teu pas pel centre, per ara?
És com una segona casa per a mi. Li he agafat molt de carinyo des del primer dia.

Acabem amb algun consell?  
Fes el que t’agrada i fes-ho amb el cor. Has de fer el que realment t’agrada.

Sara Cayuela i Paola Caporale

dilluns, 19 d’octubre del 2015

L'INS Monturiol forma part d'un grup de treball sobre la deportació i l'exili

El nostre centre, juntament amb nou centres de la comarca, forma part d'un grup de treball impulsat per professors d'història. El grup de treball es va crear l'any 2011 a partir de la commemoració del dia de les víctimes de l'holocaust. El formen professors de secundària interessats a reflexionar sobre els temes de la deportació, l'extermini i l'holocaust i a treballar-los amb els seus alumnes.
El grup de treball, en coordinació amb el Museu Memorial de l'Exili de La Jonquera (MUME), pretén dissenyar i promoure activitats pedagògiques per transmetre a l'alumnat de secundària la transcendència històrica de la deportació i l'exili. El MUME és un centre d'interpretació que recorda els exilis provocats per la guerra civil d'Espanya i de Catalunya.
També volen organitzar l'abril del 2016 una visita als camps de Mauthausen i Auschwitz (Alemanya).


Jhonathan Soliz i Wilher Barros