Aula d'acollida i Nadalí

Els alumnes de l'aula d'acollida van fer la darrera setmana de desembre una sortida al centre de Figueres per observar sobre el terreny com celebrem els catalans el Nadal: els menjars, els elements ornamentals, elements tradicionals com el Tió... I van fer un recorregut per una de les propostes de l'Ajuntament de Figueres per aquestes festes; es tractava de descobrir els elements de l'enllumenat nadalenc de la ciutat inspirats en felicitacions de Nadal i altres obres creades per Salvador Dalí.

Dolors Olivé

http://ca.visitfigueres.cat/et-proposem/nadali/

https://www.youtube.com/watch?v=BUfoDzrMZUU

Eva Berenguer: "L'estada a Montpeller va anar molt bé, tot i que els alumnes van aprendre que treballar moltes hores cada dia costa una mica"

Eva Berenguer és la tutora de 1r de Perruqueria i treballa en el departament d'Imatge personal. És la professora acompanyant de les estades formatives a Montpeller, un projecte dirigit per Rosa Abulí que s'allarga tres setmanes i serveix per formar els alumnes fent-los treballar en empreses de perruqueria franceses i ensenyant-los què significa fer una jornada laboral llarga.

Com va anar l'estada? 

Jo diria que molt bé, tot i que els alumnes van aprendre que treballar moltes hores cada dia costa una mica. No hi estaven gaire acostumats, però va anar bé. Van conèixer maneres de treballar diferents. Els francesos tenen algunes coses que treballen diferent d’aquí. Van veure llocs nous; mai havien estat a Montpeller i van fer visites al voltant. Va anar molt bé!

Vau fer alguna altra activitat, a part de la perruqueria o de visitar Montpeller? 

Sí, tot està inclòs amb l'estada: feina i sortides. Vam anar també a ciutats properes.

Van tenir èxit? 

Van aprendre força, els van donar força propines. Els gerents estaven molt contents amb ells. Però n'hi ha que els ha costat una mica, per l’idioma, pel fet d'estar fora de  casa...

Els alumnes van fer durant l’ESO l’optativa de francès o van haver d'aprendre alguns conceptes bàsics?

Només una alumna havia fet francès a l'ESO. Els altres havien fet més aviat anglès. Com que anaven acompanyats de professors, no havien fet conceptes previs. Allà sí que van aprendre les paraules bàsiques per poder treballar. Si tenien algun dubte, el podien solucionar amb el mòbil.

Els va costar adaptar-se als horaris? 

Sí, s'hi van haver d'adaptar perquè allà dinen molt d’hora. S’aixecaven i esmorzaven d’hora, i sopaven a l’hora d’aquí.

Era molt dur per als alumnes? 

Hi havia coses noves per a ells. Van ser 21 dies fora de casa; per tant, sí que va resultar una mica dur. Alguns no estaven acostumats a treballar tantes hores. N'hi ha que els caps de setmana treballen a perruqueries, però d’altres no havien començat a treballar encara ni a fer pràctiques. I quan arribaven de treballar havien de pensar què soparien i quin seria el dinar de l’endemà. 

És diferent el sistema de perruqueria francès que el d’aquí? 

En termes generals la tècnica és la mateixa, però també hi ha maneres de treballar que són diferents. Les tècniques bàsiques són les mateixes, però no treballen tant l'assecador, i per a nosaltres donar forma amb l'assecador és molt important. Acaben d'eixugar els cabells amb la mà. El tall també és diferent.

I pel que fa als pentinats, quin és el que més es porta: curt, llis arrissat...?

Això depèn de cada persona. Això sí, hi ha algun estil que no es porta tant aquí i en canvi es porta allà, perquè tenen tècniques diferents, no fan servir tant l'assecador...

Quines perruqueries són més cares, les d’aquí o les d’allà? 

Les més cares són allà, però hem de pensar que a França cobren més, tenen un sou més elevat.

Hem llegit al web de l'institut que alguns alumnes han estat reclamats pels gerents perquè hi anessin a treballar per les vacances de Nadal. De quants alumnes es tracta? 

És el cas d'un alumne que ja hi havia anat l’any passat. El gerent va quedar molt content amb ell. El gerent hi estava interessat i a l'alumne li feia il·lusió poder tornar allà i repetir l’experiència.

Tots els alumnes estaven a la mateixa empresa? 

No, cada alumne treballava en una empresa diferent. És un conveni i hi participen diferents perruqueries.

Van haver de portar uniforme? 

No, però hi ha el cas d'una noia que va haver de vestir de negre. Portés faldilla, pantalons, jersei, camisa, havia d’anar de negre. A d’altres els donaven una bata.

Tenien normes molt estrictes? 

No eren molt estrictes. Eren les normes bàsiques: complir amb l’horari, no seure mentre treballes. I treballar i comportar-se com els hem ensenyat a fer-ho.

Tenien algun descans, per exemple per fer un cafè? 

Sí. Hi havia alguns alumnes que començaven a les nou, i alguns, pocs, a les vuit; el marge habitual per entrar era entre nou i deu. A alguns a les dotze els deixaven anar a dinar, a d’altres a la una, però al migdia sempre hi havia un descans perquè poguessin dinar. Alguns podien tornar a l'apartament per dinar i d'altres havien de portar un tàper a la perruqueria i dinar allà.

A les nits dormíeu en un hotel? 

Ens estàvem en apartaments. Els alumnes dormien en habitacions de tres, excepte dos nois. Eren apartaments amb lavabo, dormitori i cuina.

Van treballar els caps de setmana? 

No. Treballaven de dimarts a dissabte, i tenien lliure el diumenge i el dilluns.

Qui sol anar a  la perruqueria: homes, dones, nens...? 

Doncs com aquí, hi havia perruqueries de tot tipus: mixtes, d’homes, de nens... Sobretot hi anava gent adulta.

Què els semblava als clients trobar alumnes a les perruqueries? 

Els agradava molt. Quan arribaven els clients els gerents sempre li explicaven què hi feien allà els nostres alumnes. 

Tito Barba, Pep Barba i Xumin Zhou (2n d'ESO A)