Carles Mallol (Figueres, 1981) va estrenar a la Sala La Cate
de Figueres la seva última obra, Ciutat,
divendres 20 de març. Aquell mateix dia es va arribar a l’INS Monturiol per
explicar-nos de què tracta aquesta obra i en què consisteix l’ofici
d’escriptor de teatre.
Sempre t'has volgut dedicar al teatre?
La veritat és que sí. Quan tenia la vostra edat feia teatre a l'Aula de
Teatre de Figueres. Vaig estudiar la carrera de comunicació audivisual a
Barcelona, concretament a la Pompeu Fabra, i en acabar em vaig especialitzar com
a director i guionista a l'Institut del Teatre.
Hem llegit que Ciutat parla dels defectes de Figueres,
la teva ciutat. Quins són?
L'obra no només parla dels defectes, sinó que també destaca les coses
bones. El to és de broma, absurd, esperpèntic. Es podria dir que fa una
comparació entre una ciutat gran, com ara Barcelona, i una de petita, com
Figueres, i planteja preguntes com ara si aquí hi ha prou activitat cultural. No són defectes específics de Figueres. De fet, el nom de Figueres
es canviarà pel nom de cadascuna de les ciutats on es representi.
Com creus que els figuerencs rebran l'obra?
No ho sé, però espero que s’hi sentin identificats i riguin de tot el que
es diu. Penseu que Ciutat és una coproducció de
l’Ajuntament de Figueres; per tant, no pot haver-hi cap voluntat d’ofendre els ciutadans. Als
catalans ens agrada riure’ns de nosaltres mateixos, i l'obra no diu res dolent.
Ciutat és una
comèdia negra. En quin sentit?
Jo en diria comèdia agredolça. És un humor bèstia, portat a l’extrem. Es parla d’una mena de
terrorisme: es defensa un territori amb carn i ungles.
Has escrit el personatge de la Marta Corral pensant en
aquesta actriu, que és de Figueres?
Sí, he pensat en ella. És la sisena o setena obra que fem junts. Fa molt
que la conec, ens portem molt bé i treballem molt bé plegats. Cada vegada
em demana nous reptes. De fet, tots tres personatges han estat pensats per als
actors que els representaran.
Mata el teu alumne, premi Born de
teatre, és una comèdia negra ambientada en un institut. Com se’t va acudir
d’escriure aquesta obra? S’ha representat?
Aquesta obra no s’ha representat encara, però la començarem a assajar
d’aquí a dues setmanes. Se’m va acudir de la mateixa manera que totes les que
he fet: em ve al cap una imatge que m’agradaria veure damunt d’un
escenari i començo a treballar-hi. Ha de ser una imatge original, que em permeti treballar el
contrast entre l’humor i l’intriga. En el cas de Mata el teu alumne, la raqueta com a arma homicida provoca un xoc entre el riure i la por. M’agraden,
a més, els títols provocatius.
Mata el teu alumne i Ciutat són dues comèdies negres. Què tenen en comú? D’on ve el
teu interès per aquest gènere?
Intento plantejar realitats fàcils d’identificar, però plenes de rareses;
la comèdia ho té, això. M’he instal·lat en el to de la comèdia. Tres vint-i-set, la meva primera obra,
que vaig estrenar a la Sala Beckett el 2007, no era una comèdia, sinó un teatre
més narratiu, fosc.
Com és el procés d’escriptura de
qualsevol de les teves obres?
Abans treballava amb la companyia La Soga, amb la Marta Corral. Tot el
procés era un treball de grup. Era una literatura “viva”, perquè jo escrivia una
part de l’obra i l’assajàvem tot seguit, sense que estigués acabada. Els canvis
en el text, els anava fent en funció dels assajos. Això implicava un temps de
creació molt llarg, i això no sempre és viable. Ara, en canvi, escric l’obra sencera i després la
llegim amb els actors; hi faig modificacions i dono l’obra per acabada quan
comencem a assajar.
Com a guionista, en quines sèries has
treballat?
He treballat a Ventdelplà i a La Riera. En el cas de La Riera, a la segona, la tercera i la
sisena temporades.
Aquesta feina és gaire diferent de la de
dramaturg? Com és el dia a dia d’un equip de guionistes?
Dins de cada sèrie hi ha tres equips de guionistes. El primer, format per
tres guionistes, fa la bíblia, és a dir,
desenvolupa la línia argumental amb cada un dels personatges. El segon, el de
l’escaleta, està format per quatre o cinc persones que organitzen cada capítol.
En el tercer equip hi ha cinc o sis guionistes que
converteixen l’escaleta en diàleg. Cada setmana hem d’entregar cinc capítols,
un per a cada dia. Hi ha també una persona que revisa tots els guions Jo he fet
tres bíblies de La Riera.
Has dirigit tant obres teves com
d’altres autors? Fins a quin punt són experiències diferents?
A Catalunya hi ha una tendència que cada autor faci el que vol amb el seu
material. Podem parlar fins a cert punt de la “tirania de l’autor”. Potser per això tants
directors agafen un clàssic per representar-lo, en comptes de textos d’autors
vius. A mi m’agrada llegir obres d’altres autors contemporanis.
Trobo que autors i directors es complementen, s’enriqueixen mútuament. Avui dia, per sort, s’escriu molt de teatre i ens dirigim les obres els uns als altres.
Com a estudiants de literatura
universal, hem sentit a parlar i hem llegit tragèdia grega, tragèdia clàssica
francesa, Shakespeare, Molière... Si haguessis de recomanar-nos un dramaturg,
quin seria i per què?
Us recomanaria Eduardo di Filippo, sobretot L’art de la comèdia. És una comèdia amb rerefons dramàtic i social.
Di Filippo és un autor que es representa molt sovint. Ara L’art de la comèdia es representa al Nacional, amb Lluís Homar.
T’has plantejat mai escriure guions per
al cinema o bé dirigir alguna pel·lícula? Teatre i cinema són mons molt
diferents?
No escric guions, però els analitzo, és a dir, faig d’script editor. El cinema és un món molt car, en què cal molta
producció, i no m’he plantejat entrar-hi com a guionista.
L’IVA teatral del 21% ha restat públic
als teatres? Per què no s’ha aconseguit rebaixar-lo?
El públic ha notat la pujada de l’IVA, però qui ho ha notat més han estat
les empreses de teatre. Aquest és un dels grans drames contemporanis.
Anna Serra, Laura Foti, Carolina Ramírez i Josep Hernández (1r Batxillerat)
