Els professors Jordi Vázquez, de matemàtiques, i Emili
Pérez, de tecnologia, abans de dedicar-se a l’ensenyament van ser arquitectes.
L’Emili, arquitecte tècnic, ho va haver de deixar per les dures condicions de
la seva feina. En Jordi encara fa d’arquitecte esporàdicament.
Quan i com vau decidir fer-vos arquitectes?
(Jordi) Jo sóc del pla d’estudis que es feien sis anys
de batxillerat i COU. L’estiu després del COU vaig estar dubtant entre mates i
arquitectura, i finalment vaig triar arquitectura; però he acabat fent mates.
(Emili) Jo tenia 17 anys, abans de fer el COU també,
però jo feia tres anys de batxillerat, i també vaig fer això: vaig triar
arquitectura. En aquell moment havies de triar alguna cosa, encara que fos per
obligació.
Vau estudiar arquitectura o alguna altra carrera?
(Jordi) jo vaig estudiar dret perquè en aquell moment havies
de fer plànols de l’ajuntament, al costat de l’advocat, i ho vaig estudiar per
saber-ne alguna cosa.
(Emili) Jo ja he pensat fer alguna cosa, però per “hobby”.
A mi m’agrada molt la història, i algun dia m’agradaria fer la carrera d’història,
però a distancia.
A quin tipus d’arquitectura us vau dedicar?
(Emili) Jo a l’arquitectura tècnica. No es tracta de
dissenyar els edificis, sinó de supervisar l’obra, els paletes, com es fa tot i
si es fa correctament. Treballava amb una constructora i he supervisat obres de
tot tipus. N’he supervisat alguna d’important, com l’edifici de la justícia de
València, i després habitatges, oficines.
(Jordi) Jo en feia de tots tipus. He estat treballant
amb dos ajuntaments, amb un consell comarcal. He fet també edificis de tot
tipus, amb un promotor en particular. He fet habitatges, edificis petits. Amb
l’ajuntament d’Olot he fet un pavelló, que per a mi és el més gran que he
treballat com a arquitecte. L’obra individual avui dia no existeix, fa molt de
temps que no existeix. Tu hi participes, hi poses el teu granet de sorra i la
teva opinió, i papers tots els que vulguis; t’hi pots avorrir, fins i tot.
Us agradava la vostra feina d’arquitecte?
(Jordi) Jo encara faig d’arquitecte; poca cosa, però
encara sóc arquitecte.
(Emili) Jo ho vaig deixar perquè no m’agradava. El que
estava fent potser m’agradava, el que no m’agradava era l’entorn, no eren els
meus companys. No m’agradava el món de la construcció. És un món molt dur, amb
gent molt dolenta. S’ha d’anar amb quatre ulls. És un món complicat, amb gent
molt dolenta, i jo no sóc així.
(Jordi)
Jo m’ho he trobat amb algun promotor: “O li dius al constructor o al paleta que
faci això així o et presento la carta de renúncia. Només he de fer que la firmi
l’ajuntament, i hi haurà un responsable que et pararà l’obra”. Això passava
després d’estar batallant una setmana, i jo els últims dies no dormia. S’arribava
a un moment que havies de recórrer a les
amenaces verbals i dir-li al promotor: “Escolta, jo li dic això al paleta i el
paleta se'm toreja. Jo no sé si tu l’hi dius, però tu ets el que els manes i el
que els pagues. Si tu li dius al paleta que no ho faci, cap problema; renuncio
a l’obra, et paren l’obra i et busques un altre arquitecte”. El problema que
els paletes no facin cas es que després passa alguna cosa i se la carrega el
arquitecte.
(Emili)
Jo ja he hagut d’aturar alguna obra. He viscut això de la corrupció, entre els
anys 1998 i 2007, exactament. Des de la Llei del sòl, que va fer Aznar, fins a
l’any 2007, ha sigut tot una porqueria. Ho vaig deixar per això: molta
corrupció, molta gent que no feia el que havia de fer, gent que anava a
agafar-te.
Us agrada la feina de professors o preferiu
l’arquitectura?
(Emili) Jo ho tinc molt clar: no tornaré mai a
l’arquitectura. M’agrada la feina de professor, la veritat és que m’agrada molt.
Des del 2007 no m’he pogut dedicar massa a l’arquitectura degut a la crisi,
però el temps que porto com a professor m’ha agradat molt, i no tornaré a
l’arquitectura.
(Jordi) Jo l’arquitectura la vaig “deixar” al 92, per
dir-ho d’alguna manera, per culpa de la crisi. Ho vaig mig deixar a la crisi
que hi havia al 1991, que va ser pitjor que la que hi ha ara. Vaig estar
treballant d’arquitecte municipal a l’ajuntament d’Olot. Vaig tenir tres
accidents, un per culpa meva i els altres dos no, i em vaig dir: o marxo de
l’ajuntament o tanco el despatx. I vaig decidir plegar de l’ajuntament.
Què n’opineu, del “boom immobiliari”. Us ha afectat?
(Emili) Sí, ens ha afectat. Vaig deixar la feina
d’arquitecte per la situació que hi havia a l’estat.
(Jordi) Jo t’ho resumiria amb una sola frase: a mi
l’ensenyament, com a arquitecte, m’ha permès dir que no a moltes coses i a
moltes persones que no m’interessen gens en absolut. Potser si no hagués
treballat a l’ensenyament no ho hauria pogut fer.
Com a arquitectes, valoreu algun monument, edifici
important o barri perifèric de Figueres.
(Emili) Jo no puc valorar-ho perquè no havia treballat
mai aquí ni conec Figueres.
(Jordi) De Figueres, un edifici que ja no hi és i que
em vaig cansar de veure’l de petit, abans no el van enderrocar, és el que hi
havia on ara hi ha el Museu de l’Empordà, a la Rambla. Era la Cambra de Comerç,
un edifici preciós. Qui el va enderrocar va ser l’ajuntament de Figueres.
Tito Barba
