Fracàs escolar, fracàs social

Milers d'estudiants a Catalunya i Espanya s'enfronten al problema del fracàs escolar, que afecta un terç dels joves que es troben en edat de completar els seus estudis obligatoris. Aquesta xifra no ha canviat substancialment des de 1995 i se situa, segons les últimes estimacions, en el 29% dels alumnes, el doble que la mitjana europea.

Encara que normalment s'entén per fracàs escolar la impossibilitat d'aconseguit el títol màxim d'educació obligatòria, actualment el de graduat en ESO, entenem que l'abandonament escolar és el fet d'un procés de desafecció i desvinculació progressiu de l'alumne amb l'entorn escolar que pot tenir els seus orígens en causes diverses. Una anàlisi de les dades del Ministeri d'Educació espanyol, així com d'altres estudis recents que han abordat el problema del fracàs escolar, permet saber que comença en l'educació primària: als 10 anys, un de cada deu nens no està en el curs que li correspon per edat, cosa que marcarà la resta del seu itinerari educatiu.

Opino que aquest problema entre els estudiants es deu a la societat en què vivim avui dia. Els joves són fàcilment influenciables, i és precisament això el que s'ha d'intentar canviar. Sovint, alguns nois entren al món de les drogues o de l'alcohol perquè es senten aïllats de la resta de companys. Intenten incloure's al grup de la manera equivocada.

Per altra banda, hi ha el tema econòmic i la crisi a l'Estat espanyol. Moltes famílies no poden pagar la despesa de material d'alguns centres, i alguns joves han de deixar els estudis per posar-se a treballar i així ajudar la família.

Alguns joves segueixen sense poder estudiar degut al pèssim estat de l'economia del país, o, senzillament, per descarrilament en els estudis.

Cindy Gómez

Tots i totes contra la violència de gènere

El nostre institut s'ha afegit a la iniciativa HUG (abraçada). Dimecres 25 de novembre es van anar regalant abraçades durant 45 minuts al pati del centre. Era un dia important: el dia mundial contra la violència envers les dones. L'institut també hi va participar des del hashtag de twiter #obrimelsulls25N

Chaimaa Mellassou

Quina quina!

Diumenge 13 de desembre, a partir de les cinc de la tarda, l'INS Monturiol acollirà una quina plena de sorpreses. La recaptació servirà per eixugar les despeses del viatge d'intercanvi a Grosseto (Toscana, Itàlia) que faran una colla d'alumnes de Batxillerat el mes de febrer del 2016. Això a banda, es farà una aportació a La Marató de TV3, que enguany donarà visibilitat a les dues malalties metabòliques més esteses a Catalunya: la diabetis i l'obesitat. 
El cartell de la quina, alegre i colorista, és de Jordi Godó Bravo. Aviat l'entrevistarem a Ictinews.

Posa't a prova amb La guerra de les galàxies

En Pep Barba i en Dani Blanco han preparat aquest qüestionari per avaluar la vostra familiaritat amb la saga Star Wars. El dia 18 de desembre s'estrena el setè lliurament de la saga: The Force Awakens.

Uns quinze anys ideals

La festa de quinze anys, també anomenada en ocasions Fiesta quinceañera, és un esdeveniment en el qual una noia és presentada a la societat. Aquesta festa pot tenir orientació religiosa, normalment catòlica, o laica. Aquesta festivitat és comuna a l'Amèrica Llatina. La paraula quinceañera fa referència a la protagonista, que fa 15 anys i es converteix en una dona.

Aquesta festa sol fer-se en un local de lloguer, i es convida a familiars i amics de la noia. La vestimenta ha de destacar: a la noia que fa anys normalment la vesteixen com una princesa, i els convidats, tant nois com noies, han de vestir de gala. Dins la festa, es fan dos balls diferents. El primer, i més important, és el vals, i el segon és lliure d'escollir, però ha de ser d'origen llatinoamericà.

Els menjars poden servir-se freds o calents i poden anar amb diferents varietats  d'amanides, bocates, canapès... Els convidats es poden servir ells mateixos. El plat principal de la nit haurà de tenir un tipus de carn i anar acompanyat per una guarnició: llom de porc, talls de carn i formatge, pastes amb salsa blanca o mixta, etc.

Les begudes poden ser alcohòliques, batuts de diferents colors o sucs naturals. Han de ser refrescants i dolces. No sempre es poden consumir begudes alcohòliques, ja que sol haver-hi molts menors d'edat. També hi ha barra lliure en el mateix local, però és un servei que cadascú ha de pagar amb els seus diners.

Claudia Salas Roca: "Em vaig sentir com una princesa"

Quant de temps fa que vas celebrar el teu quinzè aniversari?

El vaig celebrar l'any 1992.

On va ser?

A casa de la meva àvia, a Santa Cruz (Bolívia), perquè tenim un pati molt gran i allà es podia celebrar tranquil·lament. Hi cabien tots els convidats.

Com et vas sentir?

Els dies abans de la festa estava molt nerviosa perquè tot sortís bé. Un cop a la festa, estava més tranquil·la i m'ho vaig passar molt bé.

Com era el teu vestit?

Era com el de una princesa, de color blanc i amb un llaç al mig. Em vaig sentir com una princesa.

Què hi havia de menjar?

Hi havia un pastís enorme, que era de nata amb xocolata. A part d'això, hi havia una taula gran, on hi havia tota mena de menjars típics del país, i també begudes.

T'agradaria tornar a repetir aquesta experiència?

M'encantaria, i crec que les nenes d'aquí haurien de provar-ho. És molt bonic i això només passa una vegada a la vida.  

Nicole Ramírez: "Aquesta experiència només es pot viure una vegada a la vida"

Nicole Ramírez és d'origen dominicà i estudia 3r d'ESO a l'INS Monturiol. És la noia que ens ha respost aquestes preguntes referents als seus 15 anys.

Quant de temps fa que vas celebrar el teu quinzè aniversari?

Fa un any.

On va ser?

En un local d'origen brasiler, a Figueres.

Com et vas sentir?

Em vaig sentir molt bé, perque els 15 anys són unics i és molt especial per a les noies.

Com era el teu vestit?

Eren dos vestits. El primer era llarg i de color vermell i el segon vestit era curt i de color blanc, com el d'una princesa.

Què hi havia de menjar?

Era una varietat de menjar, com un pica-pica.

T'agradaria tornar a repetir aquesta experiència?
Sí, perquè només es pot viure una vegada a la vida. I per a les noies és molt important, perquè és quan es fa el canvi de noia a dona. 

Jhonathan Soliz i Wilher Barros

Lliçó de periodisme professional a l'INS Monturiol

Els alumnes de l'optativa de revista han rebut avui la visita d'Anna Teixidor, periodista figuerenca que treballa a TV3, a la secció de Societat. Teixidor (1978) els ha explicat breument la seva trajectòria professional, que va arrencar a TV Figueres quan era una adolescent i va passar, abans d'arribar a la televisió pública catalana, per diversos mitjans escrits i audiovisuals, entre els quals l'última corresponsalia a Girona d'Antena 3.
Teixidor ha projectat als alumnes quatre mostres de la seva feina i els ha demanat que reflexionessin sobre el que havien vist. Hi ha hagut un interessat intercanvi d'idees sobre temes tan contundents com la mort d'Ivie Okundaye, víctima del tràfic de persones, la presència d'estudiants catalans d'origen gambià a les madrasses, el casament forçós d'una adolescent de setze anys i l'enrolament a l'exèrcit islàmic d'un jove nascut a Catalunya.
Aviat publicarem l'entrevista que ha fet Tito Barba a la periodista figuerenca. 

Sempre hi ha llum al final del túnel

Divendres 13 de novembre, dins la Mostra Muntanya i Aventura de Figueres (http://lamostra.cat/), els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat van assistir a la xerrada de l'alpinista Edu Marín. Anna Martín, alumna de 4t B, n'ha escrit aquesta crònica.

Fotos i composició: Xavi Cuadrado

Des dels dotze anys l'Edu Marín ha fet escalada i alpinisme amb el seu pare, que amb 63 anys segueix fent allò que més li agrada en el món i té l'orgull de poder gaudir-ho amb el seu fill.
L'afició per aquest tipus d'esport la hi transmetre el seu pare, però l'Edu va començar a fer-ne perquè de petit tenia sobrepès i els seus companys se'n reien. Quan a prop de casa seva van posar un local on feien classes d'alpinisme, ho va anar a provar i li va agradar molt. A més, va aconseguir reduir el seu pes.
L'Edu s'ha lesionat en diferents ocasions un tendó de la mà dreta, i l'última vegada que li va passar se li va trencar completament el tendó. El fet va ser un cop molt dur per a l'Edu, ja que li va passar durant una competició per a la qual portava preparant-se molt de temps i en la qual estava obtenint bones puntuacions.
El van haver d'operar: li van treure un fragment d'un tendó del canell que no és dels més importants i l'hi van posar al dit. L'Edu va estar setmanes fent una recuperació molt dura i visitant el seu metge, el doctor Milll, que, segons l'Edu, és el millor en el seu camp.
Durant les setmanes que no va poder fer alpinisme, bicicleta, conduir, anar amb moto i qualsevol activitat amb la qual hagués de fer força amb la mà, ho va passar molt malament perquè sentia que li faltava alguna cosa, que no era ell mateix. Es va començar a sentir inútil i va entrar en una etapa molt trista.
Els seus familiars li van donar suport i el van ajudar a seguir endavant, a no llençar la tovallola, i això va suposar una gran ajuda per a l'Edu, que va seguir lluitant per poder tornar a ser qui era.
Actualment, l'Edu torna a fer alpinisme i escalada amb el seu pare, i ja s'ha recuperat totalment d'aquell ensurt del 2009, a causa del qual gairebé no pot tornar a fer mai més l'esport que l'apassiona.
L'Edu és un gran exemple de superació i de lluitar pel que més t'agrada: "Si treballes fent allò que més t'agrada, no et donarà la sensació que estàs treballant", diu sempre.

Anna Martín

Un dissabte de sang i fetge

Set mesos. Són set mesos en què un grup de persones, en concret l'Associació de Joves Vilamallenks, han acumulat hores i hores de treball. Set mesos de riallades i set mesos de nervis. Tots els esforços tenen la seva recompensa, i el passat dissabte 7 de novembre va ser un dissabte terrorífic.Tots els joves es van posar en el seu paper i van actuar magníficament.

El Pavelló del pànic va obrir les portes a 2/4 de 9 del vespre, i hi va haver diferents activitats durant la nit, com ara un espectacle de l'acadèmia de dansa Dance Me i l'actuació d'un grup jove de guitarristes.

L'entrada tenia un preu de 2,5 euros. Lentilles, ferides, sang, vestuari, maquillatge, perruqueria i uns joves amb ganes d'espantar i passar-s'ho molt bé van caracteritzar el túnel del terror. Algunes persones van sortir, fins i tot, plorant de por.

També hi havia servei de bar, i molts flaixos intentant captar una imatge terrorífica.

Cindy Gómez

Anna Teixidor, periodista de TV3, ens visitarà el proper dilluns

Anna Teixidor és una periodista figuerenca que treballa a TV3. Sol treballar com a corresponsal, però ha dirigit uns quants reportatges i documentals, com ara “Salt, assaig de convivència”, “Ivie Okundaye, una dona de carretera”, “A la recerca del paradís”, “Somnis atrapats” i “Els últims dies de Tom Sharpe a la Costa Brava”, entre d'altres. S’ha especialitzat en camps difícils i delicats, com ara la immigració, els refugiats o el terrorisme islàmic.

Teixidor vindrà a explicar-nos com és la feina de periodista, a quin camp es dedica, com va començar, i el més important: a contestar les preguntes dels alumnes.
La periodista visitarà els alumnes de l’optativa de revista el dilluns 23 de novembre. En principi Teixidor havia de venir el dilluns dia 16 de novembre, però degut als atemptats de París no ho va poder fer perquè va haver de desplaçar-se a Barcelona per cobrir aquesta informació.  
En aquest vídeo podeu seguir una intervenció d'Anna Teixidor al programa Els matins de TV3:

Aquest enllaç correspon a una de les notícies que ha signat Teixidor al TN de TV3:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/telenoticies-vespre/mares-que-han-perdut-els-seus-fills-pel-trafic-de-menors-a-melilla/video/5536137/

Tito Barba

Aviat regalarem lectures

Aquest dimecres 18 de novembre, a la tarda, s'ha fet la reunió inicial amb els alumnes inscrits al projecte Regals de lectura, tots ells de 3r i 4t ESO. Entre els mesos de desembre i maig, les parelles formades per aquests alumnes duran a terme quatre sessions de lectura a les escoles Salvador Dalí i Anicet de Pagès (de 3r a 6è), tal com es va fer el curs passat. Enguany s'hi afegeix l'escola Josep Pallach (5è i 6è). 

IAEDEN-Salvem l'Empordà: ecologisme i compromís

Els alumnes de 4t ESO i 1r de Batxillerat van assistir, dimarts 17 de novembre, a una xerrada divulgativa sobre les activitats d'IAEDEN-Salvem l'Empordà. Fundada el 1980, IAEDEN (sigla de la Institució Altempordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura) és la segona entitat ecologista més antiga de Catalunya i ha estat des del primer dia el pulmó del conservacionisme i l'ecologisme a la comarca. L'any 2002 IAEDEN va impulsar la Plataforma Salvem l'Empordà, que defensa un model territorial respectuós amb l'entorn natural. El 2010 l'entitat ecologista i la plataforma es van fusionar.

A la primera part de la xerrada es va parlar dels diferents àmbits de treball d'IAEDEN-Salvem l'Empordà: el Grup tècnic-legal, el Grup d'activitats, el Grup d'energia, l'educació ambiental, el Centre de Fauna dels Aiguamolls, Mas Margall i el Grup d'acció directa. La segona part va estar íntegrament dedicada a difondre la Custòdia agrària, un projecte que fa possibles les pràctiques agràries sostenibles a partir d'acords entre finques privades i l'entitat ecologista.

Tres recomanacions: llibre, pel·lícula i sèrie de televisió (II)

Aquest mes us recomanem la lectura de Fundación, d'Isaac Asimov, la pel·lícula Alguien voló sobre el nido del cuco i la sèrie de televisió Gotham.

Fundación és el primer dels tres llibres de la trilogia de les Fundacions d’Asimov. El llibre explica inicialment la creació d’una fundació amb la finalitat de preservar tots els coneixements en una enciclopèdia galàctica.

Cada una de les cinc parts del llibre és un relat autònom amb uns capítols i personatges determinats units per un tret comú: la fundació. Un llibre per als amants de la ciència-ficció.

Alguien voló sobre el nido del cuco és una pel·lícula dirigida per Milos Forman i protagonitzada per Jack Nicholson, que va ser premiat amb l’òscar al millor actor. La pel·lícula relata la reclusió de Randle McMurphy, un delinqüent, en un hospital psiquiàtric.

Gotham és la història de la ciutat de Gotham abans de l’aparició de Batman, l’heroi creat per DC Comics.

Ens centrem en el detectiu James Gordon de la policia de Gotham, amb l’aparició de personatges famosos dels còmics de Batman: el Pingüí, Enigma, Catwoman, Harvey Dent, Bruce Wayne i el seu majordom Alfred Pennyworth, i, finalment, el futur comissari Gordon.

Pep Barba i Dani Blanco

Mireia Roura: "Em vaig prometre ajudar els meus alumnes de la manera que m’hauria agradat que m’ajudessin a mi"

Com ja sabeu, cada any s'incorporen nous alumnes a l'institut, però, com viuen ells el canvi? Passar de nen a adolescent no és fàcil, això ja se sap, però què en pensen ells, de tot això? I els tutors? En aquesta entrevista, la Mireia Roura, una de les tutores de 1r d'ESO, ens donarà el seu punt de vista.

Veus els alumnes amb ganes d'estudiar?

Depèn. A segon d’ESO a alguns alumnes els comencen a baixar el rendiment i les notes. No està malament, de fet, és molt comú. Això sí, han de saber remuntar després.

Què és més difícil, treballar amb nois i noies  més petits o més grans?

Depèn, també. Amb els alumnes de primer curs s’ha de ser més insistent, tenen una innocència molt peculiar, que es perd a segon i després, vulguin o no, la tornen a recuperar, però això varia una mica.

Quin nivell cultural creus que han de tenir amb la seva edat?

Més que un nivell cultural, és el tema d’hàbits d’estudi. La majoria de nois i noies han d’agafar l’hàbit d’estudiar a casa, amb antelació, no deixar-ho tot en l’últim moment. Aquest és un tema en què jo personalment sóc molt insistent.

El tenen, aquest nivell?

Normalment sí, però, com en tot, n’hi ha excepcions. Els alumnes que són constants i que tenen l’hàbit d’estudiar una mica, sí. Els altres, lamentablement, no.

Quina és la teva opinió sobre els alumnes en general?

Jo sempre he dit que als meus alumnes els ajudaré en tot el que pugui. Jo també he sigut alumna i en el seu dia em vaig prometre ajudar els meus alumnes de la manera que m’hauria agradat que m’ajudessin a mi.

Creus que haurien d’augmentar les hores de lectura i escriptura?

Sí, definitivament. Hi ha molta diferència entre un alumne que llegeix o escriu pel seu propi gust i un que no. La veritat es que sí, sí que ho crec.

Veus els alumnes còmodes amb les instal·lacions?

En general crec que sí.

Quins consells donaries a un noi/noia que acaba d'entrar a l'institut?

Que sigui ell mateix i no es deixi emportar pel què diran. És molt important ser tu mateix i no deixar-te influenciar per cap persona.

Veus els alumnes amb la mentalitat que haurien de tenir a partir de primer d'ESO?

Sí, encara que hi ha excepcions, com abans, ha, ha, ha. Fins i tot crec que són molt més madurs que alguns alumnes més grans pel que fa a l'estudi i a les responsabilitats, És molt reconfortable veure un alumne que s’esforça per aprovar una matèria, i molt bonic veure que, a més, es diverteixen mentre aprenen.

Què recomanes a un alumne problemàtic?

Per a mi no hi ha alumnes problemàtics, hi ha alumnes amb problemes. Darrere de la capa de durs que ells mateixos creen, s’hi amaguen alumnes humils i dèbils, tot el contrari al que intenten demostrar.

Què en penses sobre el bullying?

Crec que s’utilitza aquesta paraula amb massa llibertat. El bullying en l’etapa de la preadolescència és molt dur. Jo no he tingut cap alumne que l’hagi patit, però sempre s’ha d’estar alerta. 

Cindy Gómez

Miquel Turró, exdirector de l'INS Monturiol: "Les poques classes que feia eren el meu refugi"

El curs 2014-2015, Miquel Turró va tancar una llarga etapa com a director de l'INS Monturiol. En aquesta entrevista fa balanç de la seva feina al capdavant del centre. 

Quant de temps portaves com a director?

Portava com director nou anys.

És difícil ser director d'un institut?

No és difícil, és complex, perquè un institut és com una comunitat amb gent que tenen idees diferents.

Quins són els records més positius i més negatius que has tingut com a director?

Els moments positius són el fet d'haver pogut ajudar aquest institut, haver creat un bon ambient, haver mantingut una bona relació entre el professorat i l'alumnat. I els records negatius, la dificultat d'entendre el comportament de l'alumnat.

Quan eres director trobaves a faltar les classes?

Sí. Les poques classes que feia eren el meu refugi perquè ningú no venia a interrompre'm.

Quines assignatures ensenyes?

De fet, a l'institut sóc titular de FOL. És un món transversal de formació professional, i ensenyo economia de l'empresa a batxillerat.

Creus que els teus alumnes han anat millorant durant aquests anys?

Sí, perquè cada any van millorant.

El nou equip directiu t'ha demanat un cop de mà? Per a què?

Sí, per donar-los consells.

Quina diferència notes entre els alumnes de batxillerat i els alumnes de cicles?

Els alumnes de batxillerat han triat aquest curs, i diguem que per als del cicles és més avorrit.

Creus que la Sandra Carbonell, la nova directora, aportarà noves coses a l'institut? Per què?

Sí, estic convençut que aportarà un nou aire a l'institut .

Trobaràs a faltar l'institut l'any que ve?

El trobaré a faltar perquè em vaig acostumar a la rutina i cada dia tenia alguna cosa per fer. Ara serà una mica difícil. 

Paola Caporale i Sara Cayuela

De Colera a Llançà, pel camí de ronda

Divendres 30 d'octubre vam fer una sortida, dins el currículum d'Educació Física, amb els nens de 1r d'ESO de l'INS Narcís Monturiol per conèixer i gaudir de l'entorn, la natura, la costa, el mar i el camí de ronda de Colera a Llançà. 

Vam tenir un dia increïble. Vam sortir de la platja de Colera/port esportiu de Colera i, després de travessar el seu vistós pont groc, ens vam enfilar, com les cabres, fins a la muntanya dels Canons, des d'on ens vam dirigir cap a la Punta del Frare i l'Illa Grossa per arribar a la cala de la casa de la família Suqué/Mateu. Tot grimpant per les roques, vam arribar a la platja de Garbet, on vam parar a esmorzar. Havent esmorzat vam reprendre la marxa fins a trobar la platja del Borró/les Assutzenes i vam passar per damunt de la cala nudista de la Punta del Borró, situada a l'increïble paratge naturista del Cap Ras. Vorejant la costa vam trobar la preciosa Cala dels Brams, i de seguida vam ser a la platja de Canyelles, des d'on vam pujar a la carretera per tornar a baixar a la platja de Grifeu. Hi vam descansar una estoneta per tornar a caminar, seguint la carretera, fins al port de Llançà. 

Una sortida molt recomanable per fer amb nens. És divertida i fàcil. La distància és de set quilòmetres, té una durada de tres hores i un desnivell de només 250 metres. Els alumnes van disfrutar molt i van patir poc en un dia ideal.

Xavi Cuadrado (professor d'educació física)