Leo López va ser, el curs passat, professora
d’anglès de l’INS Monturiol i cotutora de 2n ESO A. És una ensenyant molt
empàtica i compromesa amb els seus alumnes. Actualment treballa a l’institut de
Llagostera. Ainhoa Latorre va entrevistar-la, a Girona, durant les vacances de Setmana Santa.
Des de petita volies ser professora d’anglès?
Recordo que sí. Des dels deu o dotze anys jo volia ser profe, però no sabia de què. Abans no començaves anglès als tres anys. Quan jo vaig començar a
estudiar anglès, ja feia quart o cinquè de primària. M'agradava molt: pensava
viatjar fora, parlar anglès… i vaig decidir ser professora d'anglès. Vaig
començar a estudiar filologia anglesa, però abans havia fet classes particulars als
meus companys. De fet, jo estudiava la carrera i quan acabava les classes que acabava
d’hora, tenia alumnes que venien a casa a fer classes d’anglès. O sigui que porto
tota la meva vida fent classes d’anglès. M’agrada.
Quan vas començar a estudiar per ser professora
d’anglès, pensaves que algun dia ajudaries els alumnes a veure les coses de
manera positiva?
És una cosa que mai m'havia plantejat, quan jo feia
classes particulars a alumnes. Mai havia fet de tutora ni tenia un contacte personal amb els nens. Quan vaig començar a treballar al Monturiol, sí que em sembla que vaig ajudar
els alumnes, però no perquè ho pensi i prou, sinó perquè em surt, perquè m’agrada molt
la gent. Sóc molt oberta i m’agrada molt aprendre i ajudar.
Quina va ser la primera impressió que et van donar
els alumnes del Monturiol?
És difícil de dir, perquè l’any anterior treballava a una escola a primària, a Tossa, i era l'escola del poble. Quan vaig arribar
al Monturiol, vaig pensar: "és un institut gegant!" Vaig arribar al claustre, amb
uns 80 professors, i estava acostumada a una escola de dues línies... O sigui que estava
una mica espantada per la quantitat de gent que hi havia. Del primer dia,
no en tinc un record específic, però al cap d’una setmana ja em vaig adonar de
com eren els meus alumnes de tutoria: xerraires, moguts, amb problemes… Això va
ser al cap d’una setmana; el primer dia, res.
Trobes a faltar algun alumne de Figueres?
Molts. Em recordo molt de vosaltres. A vegades penso que m’agradaria molt tornar. Ara estic bé perquè estic més a prop de casa, però m’agradaria molt saber de vosaltres, dels meus. La feina del profe té l’inconvenient que comences a fer classes un any i al cap d’un any canvies a un altre centre. Mai saps què ha passat amb el teu alumne. Jo sí que me’n recordo, i penso en vosaltres perquè estava més a prop vostre pel fet de ser tutora. Éreu, d’alguna manera, amics meus; jo tenia una mica de vosaltres.
Com et va amb els de Llagostera?
Estic molt contenta, perquè l’ambient laboral amb
els companys és molt bo; estic molt a gust. Els alumnes són una mica menys
difícils en el sentit personal que al Monturiol, però trobo a faltar el
Monturiol. El Monturiol té alguna cosa a dintre, no ho sé, és un esperit que… Té
alguna cosa. Recordo el Monturiol amb molt de carinyo. Ho vaig passar molt bé, allà,
i mira que teníem problemes.. Però ho trobo a faltar. Aquesta part d’estar més
a prop de l’alumne, la trobo a faltar. El Monturiol té un caràcter propi.
Quines classes fas a l'institut de Llagostera?
Faig classes d’anglès a 3r d’ESO.
Heu fet alguns projectes amb alumnes?
D’anglès, estem fent un intercanvi de correus electrònics. Quan vaig
arribar, em van dir que havien de
millorar l’escriptura en anglès. Fem l’intercanvi amb dos tutors dels Estats
Units: un de Connecticut i un altre de Pensilvània. Cada alumne en té un altre d'assignat
per fer l’intercanvi de correus. Per Nadal vam fer, a classe, el sopar de Nadal.
Vam portar torrons, polvorons, el cava.. i vam gravar-nos el 24 a la nit. El 25 i
el 31 també els vam gravar. Ells van fer el mateix, tot i que només celebren el
24 a la nit i el dia 1. I després, per Carnaval, hem gravat
el carnaval de Llagostera i de Platja d’Aro, i jo he gravat també al sud d’Espanya,
aprofitant que sóc de Málaga. Allà les rues són més eufòriques i més vistoses.
Teniu pensat fer algun viatge de final de curs?
No, a tercer no surt. Volíem fer un intercanvi amb els
Estats Units, però no podem, perquè no hi ha prou professors. Sí que teníem
pensat fer un intercanvi l’any que ve, però amb un institut britànic.
Practiques l’anglès fora de classe? De quina
manera?
Només tinc una mica el que faig amb els meus nens
el dilluns, perquè és el dia que no tenen extraescolars,
i faig una mica d’English Day amb ells per practicar. Però fora de l’escola no faig res,
perquè no tinc temps. Ja m’agradaria, fer algun curset, però no tinc temps.
Quina importància té saber parlar idiomes?
Jo sempre dic que parlar idiomes sempre està
bé, però primer hem de saber parlar el nostre propi idioma. Ara l’anglès sembla
superimportant, però de vegades deixem una mica de banda el nostre idioma,
escrit, parlat… L’anglès és important, però fins a un punt. Tenim la sensació
que l’anglès ho arregla tot, però no és veritat. Primer has de saber la teva
llengua. No cal estudiar tants idiomes si no has de sortir mai d'aquí, però
saber-ne t’obrirà portes. Comences estudiant idiomes, però acabes estudiant la
cultura del país, d’on ve la paraula...
A part de l’anglès, quins idiomes parles o creus
que s’han d’estudiar?
Jo tinc un problema: vaig arribar aquí i no sabia
parlar català, i vaig aprendre català per poder ser profe. Sabia una mica de
francès (tenia fet el segon de l’escola oficial d’idiomes), però tenia el problema que
quan parlava francès tenia l’accent anglès, i em vaig dir: “paro, paro, perquè no
estic bé, no estic tranquil·la, no em va bé”... Jo parlava el castellà-andalús,
l’anglès, una mica de francès, i ja m’agradaria estudiar alemany... però no
tinc temps. M’agradaria fer xinès mandarí, per allò de saber alguna paraula, símbols,
per la cultura. Que sigui un idioma diferent, que no tingui barreja amb cap
altre idioma.
Recomanes alguna sèrie de TV per practicar
l’anglès? Quina?
N’hi havia una, que no sé si encara fan, que es
deia The IT Crowd. Era d’humor britànic, i a mi m’agrada molt l’accent britànic.
Ara que l’anglès del món sembla que és l’americà, m’agrada molt The Big Bang
Theory, Modern Family. Aquesta setmana la meva germana la mirava traduïda.
Jo la miro en versió original i les veus són molt diferents, es nota molt la
diferència. M’agrada molt. Els capítols són molt curts i el vocabulari és de
gent jove que parla i ho fa molt bé.
A casa teva parleu anglès?
El meu home en sap bastant, tot i que sap més francès.
A vegades, si hem de parlar d’alguna cosa i no volem que els nens ho sàpiguen,
parlem en anglès. Però, és clar, a mi no em surt parlar en anglès, ni en català.
Jo parlo en castellà.
Sabem que ets de Màlaga i vas venir a Catalunya de
gran. Com vas aprendre el català?
Quan vaig arribar aquí no entenia res. Tothom canviava
l’idioma, i un dia el meu home em va dir: “Leo, si et treus el C, amb el teu
títol de filologia anglesa podries entrar a la borsa de treball de la Generalitat”. Vaig fer un curs, que no sé si era l’A2 o l’A3, i aquí vaig
començar. Després van venir el B, el B2 i el C. Com que jo feia cursos, a casa
dels meus sogres van dir que em parlarien en català, i res, no podia entendre
res i vaig dir: “para, para”. Passaven 20 minuts i jo deia: “para, és que estic avorrida”,
perquè no podia seguir la conversa. Vaig començar a mirar TV3, sobretot pel·lícules.
I després, quan ja feia el nivell C, anava a les classes i em posava el xip del català. El
parlava malament, perquè quan parlen fan errors… Però va arribar l’examen, em
vaig treure el C i al cap d’un mes ja estava treballant de profe.
A més de l’anglès, què t’hauria agradat estudiar?
No ho sé. A mi m’agradava la música, i jo feia música
de petita. M’hauria agradar tocar bé algun instrument, però no per ser profe ni
res d’això. Et relaxa, i quan estàs una mica baixa la música et fa remuntar.
Quan vaig començar a fer anglès, vaig deixar la música una mica de costat.
Penso que cada persona té una manera d’expressar-se. Som musicals. La gent ha
de ser musical, ha de tenir un ritme.
Ainhoa Latorre